LES TIC A LA INFÀNCIA: ÉS POSSIBLE UN ÚS RESPONSABLE?

Al llarg de les últimes dècades s’han produït nombrosos canvis socials, en especial referent a les noves tecnologies. El que en un primer moment estava destinat només a uns quants, amb el pas del temps s’ha anat estenent a un percentatge molt elevat de la població, incloent-hi infants i adults, i des de l’àmbit domèstic a l’educatiu. És per aquesta raó que no podem mirar cap un altre cantó i evitar adaptar-nos a la societat canviant dels nostres dies.

Si fem una breu comparació entre els infants de fa dues dècades amb els infants de l’actualitat, es pot comprovar una notable diferència en els recursos lúdics que utilitzaven uns i els que en fan servir els altres i en les relacions personals que s’estableixen entre ells i les persones del seu entorn. Mentre que els infants dels anys noranta basaven el joc en activitats en parelles i/o grups i interaccionaven amb la resta de membres i amb l’entorn, ara els infants juguen amb les aplicacions o jocs que incorporen les noves tecnologies (videoconsoles, mòbils, ordinadors, tabletes, etc.), situació que dificulta la interacció dels nens i nenes amb les persones del seu entorn més proper i amb el propi entorn, pel fet d’haver d’estar quiet mentre es manipulen aquests aparells i normalment dins la llar familiar.

Actualment, des de les institucions educatives s’està treballant per aconseguir un equilibri entre l’adaptació als canvis que la societat imposa, en aquest cas tecnològics, i el manteniment de la vessant educativa que les caracteritza.

El treball conjunt entre les escoles i les famílies esdevé la cooperació imprescindible per a que els infants facin un ús responsable i profitós de les noves tecnologies. De manera que la cooperació entre aquests dos grups socialitzadors, la família i l’escola, s’ha d’aconseguir per mitjà d’un canal comunicatiu que els permeti posar en comú coneixements, vivències i preocupacions, per tal de contribuir a que les TIC esdevinguin un recurs educatiu per a tots els infants.

D’aquesta manera, és convenient que des de l’escola es planifiquin espais previs a la introducció d’activitats amb les TIC per informar i conscienciar els infants sobre un ús correcte i responsable d’aquest r curs tecnològic. I el mateix s’hauria de treballar des de les llars amb les famílies, les quals, a més, haurien d’acompanyar els seus fills en les activitats que realitzen amb les TIC i supervisar-los per poder corregir qualsevol conducta errònia i possibilitar l’aprenentatge d’un model ètic que els ensenyi a utilitzar les noves tecnologies d’una manera responsable i segura.

Font imatge: Google Imatges

DISPOSAR DE NOVES TECNOLOGIES A LES AULES SEMPRE ÉS SINÓNIM DE PROGRÉS EDUCATIU?

L'aparició de les noves tecnologies o TIC ha donat lloc, especialment en els últims anys, a nombrosos canvis socials. És per aquest motiu que el sistema educatiu de cada societat s'ha hagut d'adaptar, per tal de proporcionar una formació el més estretament vinculada a la realitat actual dels alumnes.

No obstant, és imprescindible que amb la implantació de les TIC a les escoles es modifiqui la metodologia. Sense aquesta adaptació en la manera de transmetre coneixements serà impossible que aquest nou recurs sigui útil i tingui com a finalitat oferir altres maneres d'aprendre significativament i d'una manera lúdica i actualitzada.                                
                                                                                         

Un altre punt important és el que explica la Juana Mª Sancho Gil al seu article “Soluciones o nuevos problemas” al diari La Vanguardia (05/10/2010), on diu “[...] La agenda explícita de este tipo de pensamiento educativo es la búsqueda de un medio para comunicar y transferir conocimiento de la forma más simple, barata y efectiva. Y cada vez existen más sistemas educativos y educadores que creen haberlo encontrado en el ordenador y sus tecnologias relacionadas. [...]”. Aquesta cita fa referència a que les noves tecnologies poden arribar a ser un recurs molt útil a les aules, sempre que s’utilitzin adequadament, o tot el contrari; poden esdevenir un llast en el camí dels aprenentatges, si els professionals docents no estan suficientment preparats o si pensen que amb el fet d’incloure l’ús de les TIC a les programacions els coneixements i aprenentatges esdevindran automàticament en els seus alumnes, sense necessitat de tenir en compte altres elements importants que intervenen en aquest procés, com pot ser la comunicació entre ells i els seus alumnes.

Es podria dir, doncs, que un bon ús de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu és aquell que facilita la construcció d'aprenentatges significatius en els alumnes i on les activitats que s’hi desenvolupen estan dissenyades i adaptades segons les característiques del grup als qui van dirigides.

En resum, és necessària la introducció d'aquest nou recurs a les aules, per tal d'apropar els coneixements actuals als alumnes i preparar-los per a les demandes socials del moment, encara que aquest procés no és possible si les escoles no adapten prèviament la metodologia del centre ni tampoc si els mestres no reben una formació sobre l'ús i l'aplicació dels recursos tecnològics a les aules, per tal de poder treure el màxim profit. 


Font imatge: Google Imatges