miércoles, 7 de noviembre de 2012

ÉS IMPRESCINDIBLE UNA GRAN INVERSIÓ ECONÒMICA PER DISPOSAR DE LES TIC A LES AULES?


Com tothom sap, disposar de noves tecnologies a les escoles suposa destinar una part dels recursos econòmics del centre en equipaments tecnològics, com ordinadors, pantalles digitals i el manteniment que necessiten. També cal considerar la inversió en formació del professorat, imprescindible per optimitzar la inversió realitzada, per extreure’n el màxim profit i per permetre el canvi en la metodologia que el centre ha de dur a terme.

No obstant, la relació entre disposar de les TIC a les aules i la necessitat d’una gran inversió econòmica no sempre s’hi estableix. Això es produeix gràcies al programari lliure i a les aplicacions en línia.

El programari lliure no és un recurs qualsevol, sinó que té una gran avantatge: permet que la tecnologia estigui present a les aules sense cost econòmic. Tal i com va explicar en Francesc Busquets, el creador del programari lliure Jclic, en la conferència que va tenir lloc a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona el passat 19 d’Octubre, són programes que no tenen llicències, perquè tenen una filosofia diferent, basada en el treball en xarxa entre els diferents professionals vinculats a l’àmbit educatiu, així com amb tota la comunitat en general. No tenen ànim de lucre, sinó d’aprenentatge i transmissió de valors comunitaris.

Així mateix, en Francesc Busquets va explicar que s’hauria de treballar amb programari lliure a les escoles perquè comporta nombrosos avantatges, com la gratuïtat, la seguretat, la facilitat d’adaptació dels continguts i activitats que s’hi treballen, la facilitat de poder ser instal·lat a qualsevol ordinador, així com la transmissió de valors (cooperació, comunicació, etc.), el fàcil manteniment i la possibilitat de ser traduït a qualsevol llengua, convertint-se, tanmateix, en un vehicle de transmissió de cultura.

Hi ha molts exemples de programari lliure, com l’Ateneu, l’Odissea, l’xtec.cat, l’Àgora, l’Alexandria, el Merlí i el Jclic, entre d’altres. Tots ells ofereixen una àmplia possibilitat de treball, ja que posen a disposició dels usuaris activitats per a diferents grups d’edat i per treballar continguts molt variats, com és el cas del Jclic; altres ofereixen un ampli ventall de material i recursos per a la formació del professorat, com l’Ateneu i l’Alexandria, i d’altres permeten realitzar una recerca exhaustiva d’activitats i estar en contacte amb altres professionals per mitjà d’un fòrum, com és el cas del Merlí.

Tots ells constitueixen recursos molt valorats per la comunitat educativa, ja que aporten idees, donen lloc a la innovació educativa i permeten compartir el material didàctic a través de la xarxa telemàtica interprofessional establida.

A continuació, us facilito els links d’alguns exemples de programari lliure mencionats anteriorment:
Xtex.cat à http://www.xtec.cat

Per acabar, us adjunto un vídeo estretament relacionat amb aquest entrada i amb les anteriors realitzades a aquest bloc. És una síntesi del que representen les noves tecnologies en l’àmbit educatiu, per a la societat actual.

Aquest material s’anomena “Educación y TIC” i és una entrevista realitzada a en Francesc Busquets, el creador del CLIC i del Jclic, el 4 de novembre de 2010, qui explica d’una manera molt planera, però a la vegada molt aclaridora, la situació actual de les TIC a la nostra societat.

La xerrada es divideix en 3 apartats molt interessants titulats:
1. Tic i educació van actualment de la mà?
2. Educació i iniciativa privada.
3. Formació contínua del professorat.

 Espero que us agradi i que us resulti un recurs útil.



ES POT ACONSEGUIR UN CANVI IMMEDIAT ENTRE LA DISPOSICIÓ DE NOVES TECNOLOGIES A LES AULES I L’APROPIACIÓ D’AQUESTES A LA TASCA DOCENT?


A continuació, trobareu un vídeo molt interessant que he seleccionat sobre la conferència titulada “Competencias digitales – Etapas institucionales”, donada per Jordi Adell, Doctor en Filosofia i Ciències de l’educació i professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I (la UJI) a Castelló (Espanya), on imparteix classes de Noves tecnologies aplicades a l’educació.

Us convido a veure aquesta conferència, de poc més de tres minuts de durada, on en Jordi Adell ens parla de les fases per les que passa un docent, des d’abans de començar a utilitzar les TIC a l’aula fins a la innovació metodològica.

A mode d’esquema, les 5 fases serien les següents:

1. Formació: el professor ha de rebre una formació adequada sobre l’ús de les TIC.
2. Adopció: el docent incorpora les TIC a la seva programació (per exemple, pissarres digitals), però sense modificar la metodologia.
3. Adaptació: es modifica lleugerament la metodologia. Els alumnes usen les TIC per realitzar les mateixes activitats que feien abans.
4. Apropiació: el docent realitza un canvi substancial en la metodologia i, per tant, es porten a terme noves maneres de treballar amb les TIC, sense les quals l’activitat d’ensenyament – aprenentatge que es duu a la pràctica no seria possible (per exemple, l’ús de càmeres, blocs, GPS, etc.).
5. Innovació: és la última fase i no tots els docents hi arriben. Es basa en l’ús de les noves tecnologies d’una manera nova, com ningú abans les ha aplicat.

Finalment, m’ha resultat molt interessant saber que diferents estudis realitzats demostren que un docent pot trigar entre 3 i 5 anys a passar per aquests fases i, per tant, a incorporar les noves tecnologies a la seva programació, amb la conseqüent modificació de la metodologia emprada.

Per aquesta raó, trobo que és un procés lent, però que gràcies a la cooperació i a la bona comunicació de tota la comunitat educativa (professionals, institucions, famílies i alumnes) es recolliran els fruits, que constituiran una oportunitat molt important d’apropar la realitat social de cada moment als continguts que es treballen en l’àmbit educatiu, creant noves oportunitats de futur.