ÉS IMPRESCINDIBLE UNA GRAN INVERSIÓ ECONÒMICA PER DISPOSAR DE LES TIC A LES AULES?

Com tothom sap, disposar de noves tecnologies a les escoles suposa destinar una part dels recursos econòmics del centre en equipaments tecnològics, com ordinadors, pantalles digitals i el manteniment que necessiten. També cal considerar la inversió en formació del professorat, imprescindible per optimitzar la inversió realitzada, per extreure’n el màxim profit i per permetre el canvi en la metodologia que el centre ha de dur a terme.

No obstant, la relació entre disposar de les TIC a les aules i la necessitat d’una gran inversió econòmica no sempre s’hi estableix. Això es produeix gràcies al programari lliure i a les aplicacions en línia.

El programari lliure no és un recurs qualsevol, sinó que té una gran avantatge: permet que la tecnologia estigui present a les aules sense cost econòmic. Tal i com va explicar en Francesc Busquets, el creador del programari lliure Jclic, en la conferència que va tenir lloc a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona el passat 19 d’Octubre, són programes que no tenen llicències, perquè tenen una filosofia diferent, basada en el treball en xarxa entre els diferents professionals vinculats a l’àmbit educatiu, així com amb tota la comunitat en general. No tenen ànim de lucre, sinó d’aprenentatge i transmissió de valors comunitaris.

Així mateix, en Francesc Busquets va explicar que s’hauria de treballar amb programari lliure a les escoles perquè comporta nombrosos avantatges, com la gratuïtat, la seguretat, la facilitat d’adaptació dels continguts i activitats que s’hi treballen, la facilitat de poder ser instal·lat a qualsevol ordinador, així com la transmissió de valors (cooperació, comunicació, etc.), el fàcil manteniment i la possibilitat de ser traduït a qualsevol llengua, convertint-se, tanmateix, en un vehicle de transmissió de cultura.

Hi ha molts exemples de programari lliure, com l’Ateneu, l’Odissea, l’xtec.cat, l’Àgora, l’Alexandria, el Merlí i el Jclic, entre d’altres. Tots ells ofereixen una àmplia possibilitat de treball, ja que posen a disposició dels usuaris activitats per a diferents grups d’edat i per treballar continguts molt variats, com és el cas del Jclic; altres ofereixen un ampli ventall de material i recursos per a la formació del professorat, com l’Ateneu i l’Alexandria, i d’altres permeten realitzar una recerca exhaustiva d’activitats i estar en contacte amb altres professionals per mitjà d’un fòrum, com és el cas del Merlí.

Tots ells constitueixen recursos molt valorats per la comunitat educativa, ja que aporten idees, donen lloc a la innovació educativa i permeten compartir el material didàctic a través de la xarxa telemàtica interprofessional establida.

A continuació, us facilito els links d’alguns exemples de programari lliure mencionats anteriorment:

Xtex.cat à http://www.xtec.cat

Merlí à http://phobos.xtec.cat/forum/index.php

Alexandria à http://alexandria.xtec.cat/

Ateneu à http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/materials/eines/index

Per acabar, us adjunto un vídeo estretament relacionat amb aquest entrada i amb les anteriors realitzades a aquest bloc. És una síntesi del que representen les noves tecnologies en l’àmbit educatiu, per a la societat actual.

Aquest material s’anomena “Educación y TIC” i és una entrevista realitzada a en Francesc Busquets, el creador del CLIC i del Jclic, el 4 de novembre de 2010, qui explica d’una manera molt planera, però a la vegada molt aclaridora, la situació actual de les TIC a la nostra societat.

La xerrada es divideix en 3 apartats molt interessants titulats:

1. Tic i educació van actualment de la mà?

2. Educació i iniciativa privada.

3. Formació contínua del professorat.

 Espero que us agradi i que us resulti un recurs útil.

http://www.youtube.com/watch?v=aBM86swCVUc

ES POT ACONSEGUIR UN CANVI IMMEDIAT ENTRE LA DISPOSICIÓ DE NOVES TECNOLOGIES A LES AULES I L’APROPIACIÓ D’AQUESTES A LA TASCA DOCENT?

A continuació, trobareu un vídeo molt interessant que he seleccionat sobre la conferència titulada “Competencias digitales – Etapas institucionales”, donada per Jordi Adell, Doctor en Filosofia i Ciències de l’educació i professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I (la UJI) a Castelló (Espanya), on imparteix classes de Noves tecnologies aplicades a l’educació.

Us convido a veure aquesta conferència, de poc més de tres minuts de durada, on en Jordi Adell ens parla de les fases per les que passa un docent, des d’abans de començar a utilitzar les TIC a l’aula fins a la innovació metodològica.

A mode d’esquema, les 5 fases serien les següents:

1. Formació: el professor ha de rebre una formació adequada sobre l’ús de les TIC.

2. Adopció: el docent incorpora les TIC a la seva programació (per exemple, pissarres digitals), però sense modificar la metodologia.

3. Adaptació: es modifica lleugerament la metodologia. Els alumnes usen les TIC per realitzar les mateixes activitats que feien abans.

4. Apropiació: el docent realitza un canvi substancial en la metodologia i, per tant, es porten a terme noves maneres de treballar amb les TIC, sense les quals l’activitat d’ensenyament – aprenentatge que es duu a la pràctica no seria possible (per exemple, l’ús de càmeres, blocs, GPS, etc.).

5. Innovació: és la última fase i no tots els docents hi arriben. Es basa en l’ús de les noves tecnologies d’una manera nova, com ningú abans les ha aplicat.

Finalment, m’ha resultat molt interessant saber que diferents estudis realitzats demostren que un docent pot trigar entre 3 i 5 anys a passar per aquests fases i, per tant, a incorporar les noves tecnologies a la seva programació, amb la conseqüent modificació de la metodologia emprada.

Per aquesta raó, trobo que és un procés lent, però que gràcies a la cooperació i a la bona comunicació de tota la comunitat educativa (professionals, institucions, famílies i alumnes) es recolliran els fruits, que constituiran una oportunitat molt important d’apropar la realitat social de cada moment als continguts que es treballen en l’àmbit educatiu, creant noves oportunitats de futur.  

http://www.youtube.com/watch?v=h1w-xg_-61Y&feature=related

LES TIC A LA INFÀNCIA: ÉS POSSIBLE UN ÚS RESPONSABLE?

Al llarg de les últimes dècades s’han produït nombrosos canvis socials, en especial referent a les noves tecnologies. El que en un primer moment estava destinat només a uns quants, amb el pas del temps s’ha anat estenent a un percentatge molt elevat de la població, incloent-hi infants i adults, i des de l’àmbit domèstic a l’educatiu. És per aquesta raó que no podem mirar cap un altre cantó i evitar adaptar-nos a la societat canviant dels nostres dies.

Si fem una breu comparació entre els infants de fa dues dècades amb els infants de l’actualitat, es pot comprovar una notable diferència en els recursos lúdics que utilitzaven uns i els que en fan servir els altres i en les relacions personals que s’estableixen entre ells i les persones del seu entorn. Mentre que els infants dels anys noranta basaven el joc en activitats en parelles i/o grups i interaccionaven amb la resta de membres i amb l’entorn, ara els infants juguen amb les aplicacions o jocs que incorporen les noves tecnologies (videoconsoles, mòbils, ordinadors, tabletes, etc.), situació que dificulta la interacció dels nens i nenes amb les persones del seu entorn més proper i amb el propi entorn, pel fet d’haver d’estar quiet mentre es manipulen aquests aparells i normalment dins la llar familiar.

Actualment, des de les institucions educatives s’està treballant per aconseguir un equilibri entre l’adaptació als canvis que la societat imposa, en aquest cas tecnològics, i el manteniment de la vessant educativa que les caracteritza.

El treball conjunt entre les escoles i les famílies esdevé la cooperació imprescindible per a que els infants facin un ús responsable i profitós de les noves tecnologies. De manera que la cooperació entre aquests dos grups socialitzadors, la família i l’escola, s’ha d’aconseguir per mitjà d’un canal comunicatiu que els permeti posar en comú coneixements, vivències i preocupacions, per tal de contribuir a que les TIC esdevinguin un recurs educatiu per a tots els infants.

D’aquesta manera, és convenient que des de l’escola es planifiquin espais previs a la introducció d’activitats amb les TIC per informar i conscienciar els infants sobre un ús correcte i responsable d’aquest r curs tecnològic. I el mateix s’hauria de treballar des de les llars amb les famílies, les quals, a més, haurien d’acompanyar els seus fills en les activitats que realitzen amb les TIC i supervisar-los per poder corregir qualsevol conducta errònia i possibilitar l’aprenentatge d’un model ètic que els ensenyi a utilitzar les noves tecnologies d’una manera responsable i segura.

Font imatge: Google Imatges

DISPOSAR DE NOVES TECNOLOGIES A LES AULES SEMPRE ÉS SINÓNIM DE PROGRÉS EDUCATIU?

L'aparició de les noves tecnologies o TIC ha donat lloc, especialment en els últims anys, a nombrosos canvis socials. És per aquest motiu que el sistema educatiu de cada societat s'ha hagut d'adaptar, per tal de proporcionar una formació el més estretament vinculada a la realitat actual dels alumnes.

No obstant, és imprescindible que amb la implantació de les TIC a les escoles es modifiqui la metodologia. Sense aquesta adaptació en la manera de transmetre coneixements serà impossible que aquest nou recurs sigui útil i tingui com a finalitat oferir altres maneres d'aprendre significativament i d'una manera lúdica i actualitzada.                                
                                                                                         

Un altre punt important és el que explica la Juana Mª Sancho Gil al seu article “Soluciones o nuevos problemas” al diari La Vanguardia (05/10/2010), on diu “[...] La agenda explícita de este tipo de pensamiento educativo es la búsqueda de un medio para comunicar y transferir conocimiento de la forma más simple, barata y efectiva. Y cada vez existen más sistemas educativos y educadores que creen haberlo encontrado en el ordenador y sus tecnologias relacionadas. [...]”. Aquesta cita fa referència a que les noves tecnologies poden arribar a ser un recurs molt útil a les aules, sempre que s’utilitzin adequadament, o tot el contrari; poden esdevenir un llast en el camí dels aprenentatges, si els professionals docents no estan suficientment preparats o si pensen que amb el fet d’incloure l’ús de les TIC a les programacions els coneixements i aprenentatges esdevindran automàticament en els seus alumnes, sense necessitat de tenir en compte altres elements importants que intervenen en aquest procés, com pot ser la comunicació entre ells i els seus alumnes.

Es podria dir, doncs, que un bon ús de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu és aquell que facilita la construcció d'aprenentatges significatius en els alumnes i on les activitats que s’hi desenvolupen estan dissenyades i adaptades segons les característiques del grup als qui van dirigides.

En resum, és necessària la introducció d'aquest nou recurs a les aules, per tal d'apropar els coneixements actuals als alumnes i preparar-los per a les demandes socials del moment, encara que aquest procés no és possible si les escoles no adapten prèviament la metodologia del centre ni tampoc si els mestres no reben una formació sobre l'ús i l'aplicació dels recursos tecnològics a les aules, per tal de poder treure el màxim profit. 


Font imatge: Google Imatges

Benvinguts i benvingudes al bloc!

Hola! Sóc la Vicky. Us presento el meu bloc, on trobareu la informació més rellevant que es va treballant a l'assignatura d'Alfabetització Digital. Espero que la considereu útil i que hi comenteu sempre que ho creieu convenient.